viernes, 25 de noviembre de 2016

HOMERO Y HESÍODO


Homero y Hesíodo pertenecen a la mitología griega. En sus poemas utilizan el mismo verso y la misma lengua, pero las diferencias entre sus obras son notables. La obras homéricas “La Ilíada” y “la Odisea” están referidas hacia los dioses de la luz, mientras que la obra poética de Hesíodo “Teogonía” y “Los trabajos y los días” se refieren más hacia los dioses de la sombra.                                                                                                           
HOMERO:
¿Quién fue Homero? Homero fue un poeta de la Antigua Grecia que nació y vivió en el siglo VIII a.c. Es autor de dos de las principales obras de la antigüedad: Los poemas épicos La Iliada y La Odisea.
La Iliada:es un poema épico griego es el poema más antiguo de la literatura occidental. La Iliada contiene 15693 versos que explican y narran los hechos que sucedieron en el último año en LA GUERRA DE TROYA.
La Odisea: La Odisea contiene 24 cantos que narran los viajes de regreso de Odiseo (Odiseo es un héroe griego que también es llamado Ulises). Esto duró 10 años hasta que pudo llegar a la isla de Itaca donde era REY
 
 
HESÍODO:
-Es un poeta griego, después de Homero, es el más antiguo de los poetas helenos, y durante buena parte del siglo XIX la crítica llegó a dudar de su existencia real
 
 Es el autor de LOS TRABAJOS Y LOS DIAS de la teogonía, que explica el origen del universo y la genealogía de los dioses.
 

miércoles, 23 de noviembre de 2016

TIPUS DE DEUS

DEUS DE LA MITOLOGIA GREGA:


-Els déus eren considerats pels grecs com un símbol d'autoritat, ells imaginaven als déus com a humans i els representaven en quadres i escultures, és pensaven que aquests vivien a la muntanya de l'Olimp en una regió de Grècia  i eren immortals.

Els déus grecs es trobaven en mites i llegendes en els quals havien semidieus,(fills de Déus) En algunes obres com la Ilíada i l'odissea s'uneixen fets històrics i mítics.


TIPUS DE DÉUS


OLIMPICS


En la mitologia grega, els déus olímpics habitaven en el cim de l'Olimp, el més alt de Grècia.


Zeus: En la mitologia grega Zeus o en romà júpiter conegut com el pare dels déus i homes, governava als déus de la muntanya d'olimp també conegut com a déu de la justícia. La seva esposa era Hera Era el déu del cel i el tro.


Hera: Esposa i germana major de Zeus. La seva mare era Reva i el seu pare Cronos. Va ser coneguda per la seva naturalesa gelosa i venjativa, Solia castigar a les amants de Zeus. Posseïa una gran bellesa, la qual cosa li va portar a ser una de les tres deesses que es van disputar la poma d'or, llançada per Discòrdia, en la qual es llegia inscrita " a la més bella" i que va iniciar la Guerra de Troia. Al no rebre la poma en favor d'Afrodita, Hera es va posicionar del costat grec.


Poseidó: Déu del mar i els terratrèmols, germà de Zeus i Hera. Quan s'enfadava trencava muntanyes i les tirava al mar per formar l'illa, era conegut pels romans amb el nom de Neptú.


Ares: Déu de la guerra, fill legítim de Zeus i Hera, els romans ho identificaven amb Mart. És el més malvat, cruel i destructiu . També és un dels més temuts i odiats dels déus grecs.


Hermes: Déu missatger, així com el déu dels viatgers, ramaders, comerciants, joves, i els lladres. Hermes és el líder de les ànimes que les porta entre els morts al regne de Hades en el inframón. Fill de Zeus i Maya , és conegut pels romans com Mercuri.


Hefestos: Déu del foc, els treballs manuales i cap dels artesans, no gaudia de la perfecció física perquè era coix. Va ser enganyat per Afrodita, la seva esposa. Fill del Zeus i Hera.

Afrodita: Deessa de l'amor, la luxúria, la bellesa, la sexualitat i la reproducció, segons Homer era filla de Zeus i Dione, va ser la dona de Hefesto amb el qual el seu pare Zeus l'obligo a casar-se, tenia diversos amants entre ells Llauris. Era coneguda com venus pels romans.

Atenea: era una de les deesses més importants en la mitologia grega. Deessa de la intel·ligència, filla de Zeus i Metis. Aquesta deessa va ser una de les deesses més importants dels dotze olímpics. En la seva vida, es va poder apreciar moltes gestes de gran envergadura. Va ajudà  a herois de la talla de Perseo, Ulisses i molts uns altres.


Apol·lo: Déu de la bellesa fill de Zeus i Leto. Va ser l'encarregat de posar música en l'Olimp, acompanyat per la seva Lira. També va destacar la seva capacitat atlètica per això va ser el primer guanyador dels antics jocs Olímpics, així com un hàbil caçador, igual que la seva germana Artemisa.


Artemisa: Deesses de la caça i dels animals salvatges, especialment els óssos, era també la deessa del part, de la naturalesa i de les collites. Filla de Zeus i Leto i germana bessona d'Apol·lo.


Hestia: Deessa de la cuina, l'arquitectura i la llar, filla de Crono i Reva. Com a deessa de la llar i la familia.


Deméter: Deessa grega de l'agricultura i protectora del matrimoni i la llei sagrada, era filla dels titanes germans Crono i Reva (tots dos fills de Gea i Urà), i per tant germana major de Zeus.


Dionisio: Déu del vi i la vida, el seu pare era Zeus. Hera tremendament gelosa, va descobrir a Zeus i va fer enfadar a la parella. Llavors, Zeus va transformar al seu fill en un cabrit i l'hi va portar a les nimfes de la muntanya.


Hades: Déu dels morts. Era fill del Cronos i Reva, germà de Zeus i Poseidó. Els romans ho coneixien també com Plutó.


TITANS


En la mitologia grega, els titans eren una raça de poderosos déus que van governar durant la llegendària edat d'or.

Oceano: El poderós de les aigües, fill d'Urà i Gea, representava originalment a tots els cossos d'aigua salada, incloent el mar Mediterrani i l'Oceà Atlàntic.

Ceo: El tità de la intel·ligència, portaveu de la saviesa del seu pare Urà. Va ser enderrocat per Zeus.

Crio:Va participa en la guerra entre els titans i els olímpics, encara que sense cap paper concret que jugar. Quan els titans van ser derrotats, Crio va ser bandejat al costat dels seus germans al Tàrtar, la part més profunda del inframón.

Hiperion: El déu de l'observació, els seus fills eren Helis (el Sol), Selene (la Lluna) i Eos (l'Aurora), exercia un paper en els cultes grecs i molt petit en la mitologia, amb l'excepció d'aparèixer en la llista dels dotze Titans.

Japeto: Tità fill de la Terra i del Cel, pare de Prometeu, Epimateo, Atles i Menecio. Segons la Ilíada d'Homer, Japeto va ser precipitat al Tàrtar al moment de la guerra dels Titans contra Zeus.

Tea: Deessa de la vista, dotava als metalls preciosos i joies de la seva lluentor i valor, va ser mare d'Helis, Selene i Eos, el sol, la lluna i l'aurora


Rea: La unió de Reva i Cronos dóna lloc a la primera generació d'olímpics. Aquests són: Zeus, Poseidó, Hades, Deméter, Hestia i Hera. Zeus i Hera enderroquen als seus progenitors i s'instal·len definitivament en el tron diví.

Temis: La deessa de la justícia, gairebé sempre va viure a la terra, però durant l'edat de ferro, amb la por i el dolor que li van causar els grans crims que es cometien, es va traslladar al cel on va ocupar el lloc del Zodíac anomenat Virgo.


Mnemosine: Deessa grega de la memòria, va ser una de les més fortes deesses del seu temps, va ser considerat molt temps com la sola que controla el desenvolupament del temps. Esposa de Zeus va engendrar a les nou muses.

Febe: Esposa del seu germà Ceo. Ella li va donar a dues noies: Asteria i Leto. A la terra rebia els noms de Diana o Delia, en el cel se li donava el nom de Lluna o Febe. La cridaven Lluna perquè apareixia representada amb una mitja lluna en el seu front.

Tetis: S'uneix amb el seu germà Oceans el major dels Titans. Ella posarà al món els tres mil rius i les tres mil nimfes de les aigües . Del seu nét Atles, Tetis concebrà a la nimfa Calipso, personificació de les profunditats marines.

Cronos: Fill últim dels dotze titans. Cronos va ser l'únic que va acudir a la trucada de la seva mare, quan Gaia, per posar fi a la seva pròpia esclavitut, va decidir revelar-se contra Uranus. Cronos es va revelar contra el seu pare, ho va decapitar, ho va excloure del poder i es va apoderar de la seva successió. En aquest moment s'instal·la al govern del món . Excepte Zeus que es va escapar i que més tart li destronaria obligant-li a vomitar als seus fills.



PRIMIGENIS


Són el suport material de l'Univers. Es coneixen també com "Protogenoi", que vol dir "els primers nascuts".


Caos: En alguns relats cosmogónicos grecs, el caos és alguna cosa que existeix abans que la resta dels Déus.


Tàrtar: Era germà de Caos, Gea i Eros, pare de Tifó amb Gea. El Tàrtar és un lloc del Inframón, més profunt que l'Hades.

Eros: Déu responsable de l'atracció sexual, l'amor i el sexe, és venerat també com un déu de la fertilitat. Fill d'Afrodita i Llauris.

Gea: Era la gran deessa dels antics Grecs. Ella representava a la Terra i era adorada com la mare universal. En la mitologia Grega, ella va crear l'Univers i va donar a llum a la primera raça dels déus (els Titans) i els primers humans.

 

TIPUS DE MITES

Hi ha diferents tipus de mites:

-Cosmògonics: expliquen la creació del món.
Ex: Mite maya de la creació del món.
-Teogònics : es refereixen a l'origen dels Déus.
Ex: un exemple de mite teogónic es el naixement del DEUS com ZEUS, Gera y Urano...
-Antropogònics: es refereixen a la creació de l'home.
Ex: el mite grec del Titán Prometeo.
-Etiològics: expliquen l'origen i el perquè de determinades institucions.
Ex: Origen del árbol de Laurel.
-Escatològics:fan referencia a la vida del més enllà, la fi del món...
Ex: Ens inpactarà un asteroide gigant.
-Morals: narren la lluita entre el bé i el mal.
Ex: La cigarra y la hormiga.

jueves, 3 de noviembre de 2016

IMAGENES DE LA PIEDRA ROSETTA

 

 
 
LA PIEDRA ROSETTA
 
 




La Piedra Rosetta es una piedra de color oscuro, que fue encontrada en 1799 cerca de Rashid (Egipto) durante la ocupación francesa y que daría la clave a los científicos para interpretar la escritura jeroglífica egipcia.
 
 
 
 
 
EL MUSEO BRITANICO
 
 
 
LA PIEDRA ROSETTA se encuentra en el Museo Británico de Londres situada en la sala cuatro.
 
 
 

LA PIEDRA ROSETTA

-¿Cuando se descubrió la PIEDRA ROSETTA?
LA PIEDRA ROSETTA se descubrió hace 214 años. Se descubrió a mediados de Julio de 1799, no se sabe el día exacto que se descubrió.

-¿Quién descubrió la PIEDRA ROSETTA?
La PIEDRA ROSETTA fue descubierta por un Francés que se llamaba CHAMPOLLION.

-¿DONDE FUÉ ENCONTRADA LA PIEDRA ROSETTA?
LA PIEDRA ROSETTA fue encontrada en un pueblo egipcio de delta del Nilo denominado Rashid.

-IMPORTANCIA DE LA PIEDRA ROSETTA
LA PIEDRA ROSETTA está dividida en tres franjas horizontales, en cada franja, está grabado el mismo texto de diferentes formas. En la parte superior el texto estaba escrito en jeroglífico, en la intermedia en egipcio demótico y en la inferior en griego.
LA PIEDRA ROSETTA sigue siendo clave en la comprensión y el entendimiento de la cultura egipcia.

 -HISTORIA DE SU DESCUBRIMIENTO
LA PIEDRA ROSETTA se encontró en ROSETTA, cerca de Rashid, por el oficial francés Bouchard Pierre, perteneciente al cuerpo de ingenieros que formaba parte de la Campaña de Napoleón Bonaparte contra los británicos en Egipto.
 Este oficial realizaba un trabajo de rutina y al observar un muro que estaban demoliendo, le llamó la atención una piedra negra con inscripciones en tres diferentes escrituras, aviso de inmediato a su jefe quien ordena mandarla de inmediato a Alejandría.

-DONDE SE ENCUENTRA EN LA ACTUALIDAD LA PIEDRA ROSETTA
En la actualidad, la Piedra ROSETTA se encuentra en el Museo Británico de Londres.

-QUE NOS EXPLICA LA PIEDRA ROSETTA
El texto que figura, era el Decreto de Memfis del 27 de Marzo de 196 a.C., que fue realizado bajo el reinado de Ptolomeo V Epífanes.

-¿QUE COSAS HAY EN EL LUGAR DONDE SE ENCUENTRA LA PIEDRA ROSETTA?
En el mismo lugar donde se encuentra la piedra roseta hay objetos y obras del antiguo Egipto y otras civilizaciones del Próximo Oriente, antigüedades de Roma y Grecia, también se encuentran los MARMOLES DE PARTENÓN y colecciones de Asia y otras culturas del mundo como la gran figura de piedra de la isla de Pascua.

-PASOS A SEGUIR PARA VISITAR LA PIEDRA ROSETTA
LA PIEDRA ROSETTA se encuentra en el MUSEO BRITÁNICO DE LONDRES. La piedra está situada en la sala cuatro junto con más esculturas griegas y romanas.